1. |
Qui va robar els dolços?
04:46
|
|||
|
QUI VA ROBAR EL DOLÇOS?
Caus i no tens cap pressa
ningú t'espera a fora
Falsa Tortuga adéu.
Sento trompetes eixordidores
veig multituts congregades
el jutge amb perruca és el Rei.
Un clam per tant gran espectacle
el meravellós miracle
el vostre món no és el meu.
Tu ets el gran sistema
que si no et mata et crema.
Ets la vella guàrdia
com n'hi ha pocs.
Com si fóssis un altre
perdut en un paratge
de paper i de formigó.
No callis, sempre tindràs paraula,
un engranatge, una baula,
la força, la por, la raó...
Fes com si estiguessis aquí
potser podràs dormir.
No preguntis, més no ho sé.
Tu ets el gran sistema
que si no et mata et crema.
Ets la vella guàrdia
de cort de porcs.
Com és? Veredicte o sentència?
Després de la intel·ligència,
versos sense cap ni peus.
Tinc fam! Una safata amb dolços
just al centre de la sala
a l'hora de berenar.
Tot barrejant respostes
plantes llavors del mal
perquè tot es quedi
per sempre com sempre igual.
|
||||
2. |
L'inici del judici
04:01
|
|||
|
L'INICI DEL JUDICI
Silenci a la sala, que el judici s'ha iniciat,
tot aquell que cridi també serà condemnat.
Tres tocs de trompeta fa sonar el Conill Blanc,
llegeix l'acusació completa i aviat castigaran.
Encara no...
No hi ha raó...
Per compassió...
El Sota és sospitós de robar tots els dolços reials,
considereu el veredicte i acabem amb tots els mals.
Encara no és l'hora, moltes coses s'han de fer,
el nostre primer testimoni serà el Barreter.
Encara no...
No hi ha raó...
Sense perdó...
Puja el testimoni, porta la tassa de te.
Parlant com el dimoni, com aquell que perd la fe.
Tu digues el que jo et digui.
Al meu teatre es fa així.
Potser encara et somrigui,
puc tallar-te el teu camí.
La llei és molt clara no puc créixer aquí dins.
El Liró se'm queixa tot espantant els ratolins.
No ets un pobre home, només un mal orador.
Cada cop que tu tremoles veig la teva execució.
Encara no...
No hi ha raó...
Falsa sessió...
Fuig sense sabates o la Reina et matarà.
La Cuinera declara, porta pebre a la mà.
Qui pot ser el pròxim de la llista?
Qui en perill es trobarà?
El Conill Blanc alça la vista
amb un gest de solemnitat.
Qui pot ser el pròxim de la llista?
Quin desgraciat serà cridat?
El Conill Blanc alça la vista.
Diria que em mira espantat.
|
||||
3. |
Els escacs del Rei
01:54
|
|||
4. |
||||
|
LA DECLARACIÓ DE L'ALÍCIA
Declaracions
Sense sentit.
Jocs de paraules
Ja està decidit.
No importa l'assumpte
Amb articles caducs
Feu un vereditcte
A la festa dels rucs.
Seu pren-t'ho en broma
Segueix l'axioma
No hi donis voltes
Sempre és carnestoltes.
No preguntis més
Hauràs de signar
Quan tenen proves
Per prevaicar.
Ara què podem fer?
Tot això no va amb mi
l'únic que m'importa
És fugir d'aquí.
Seu pren-t'ho en broma
Segueix l'axioma
No hi donis voltes
Sempre és carnestoltes.
Ara ja sé
Que no vull
Ser un paper.
I ara ja sé
Que mai
Guanyaré.
|
||||
5. |
Cap el vespre
02:29
|
|||
|
CAP EL VESPRE
D'esperta't ja, Alícia,
has estat dormint molt.
Les fulles t'abracen
i ja se'n va el sol
Em va explicar el seu somni
estrant que he narrat
em vaig quedar sol
tot endormiscat
Vaig somiar el seu somni
el vent em va parlar
La ment viatjava
amb els ulls tancats.
L'herba alta es movia,
potser era el Conill Blanc.
Remors del País,
rostres dins l'estany.
La visió s'esborra
ombres llargues porten la nit
d'una tarda
del cicle infinit.
Obro els ulls a la realitat
tot és avorrit
i jo em sento gris.
Però hi ha un lloc on escapar,
obro el meu cor,
començo a dormir.
Dormir,
dormir,
dormir.
|
||||
6. |
Epíleg
04:33
|
|||
|
EPILEG
Vaig imaginar
el teu futur,
germana meva.
I vaig pensar
el teu cor senzill
brillant els ulls
d'un un somni.
Anys ençà,
petites tristeses.
Feliços dies
d'aquell estiu.
Recorda el món que t'has creat,
recorda serà destrossat.
Recorda allò que tu vas ser,
recorda som fets de paper.
Recorda res no és infinit,
oblida tot el que t'he dit.
Recorda l'oblit
Recorda l'oblit
Recorda l'oblit.
|
||||
If you like Perrin, you may also like:
The Spanish artist makes lush and vivid folk music with vulnerable lyrics.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
“Portraits” is a collection of expertly drawn narrative songs with sharply observed lyrics and rustic instrumentation.
go to album
Blue No More
by Gabriella Cohen
Ben Wheeler uses an East German synthesizer and a Soviet flanger to create hauntingly weird yet bright and open electronic soundscapes.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Tale Of My Lost Love
by Female Species
A retrospective tale of two sisters whose love for music was never lost at all.
go to album
Poppy indie rock from Olympia, WA, fully in keeping with that city's tradition of playfulness and quirk.
go to album
