1. |
En el cau del Conill
02:59
|
|||
|
EN EL CAU DEL CONILL
Començava a cansar-se
a la vora del riu,
amb el cor adormit
per la calor de l'estiu.
Pensava atordida
si no era massa esforç
fer una garlanda
amb les blanques flors.
De sobte va saltar
un conill blanc
d'ulls rosats
“Déu meu, Déu meu,
que arribo tard !”.
L'Alicia se'l mirava
res no li semblava estrany,
amb armilla i rellotge
sol se'n va parlant.
Res extraordinari
però talment curiós,
el va seguir
fins el cau del bosc.
Sense pensar
com sortir
d'aquell
túnel fosc.
Sense pensar
en el que vindrà
morta la por
vol somniar.
|
||||
2. |
||||
3. |
El Bassal de Llàgrimes
04:19
|
|||
|
EL BASSAL DE LLÀGRIMES
Ja tinc la clau,
que és tota d'or
i obre la porta
on s'amaga el tresor.
Aquest jardí
és el paradís
les flors em somriuen
i em criden a mi.
Ja he minvat
però la clau és a dalt.
El pastisset
de la capsa de vidre em tornarà gran.
Ja no sé qui sóc de veritat
abans ho sabia però ho he oblidat.
Els impossibles son tant reals
que no sé
pas qui sóc
i vull plorar.
Sóc massa gran,
diria gegant.
Adéu als meus peus,
amb el sostre a les mans.
Recordo molt,
per no pensar
en el jardí
cortina enllà.
Salvi'm, sisplau,
senyor ratolí
m'ofego en el plor.
No em deixi aquí.
De gossos i gats,
més no xerraré.
Doni'm la cua
que això ja sembla el mar
però no hi para cap tren.
De que serveix per sempre plorar?
Si el món que desitjo molt lluny no anirà.
En el cor la màgia ja té el seu lloc.
No tinc por i sense pressa, sabré qui sóc.
|
||||
4. |
||||
|
UNA CURSA BOJA I UNA LLARGA HISTÒRIA
Estem tots junts reunits,
petits i grans ben xops.
Declama el Ratolí,
millor que callem tots.
Comença el seu discurs,
entre cada interrupció,
explica la llarga història
de'n Guillem Conqueridor.
Pedants!
Sempre voleu ser grans
Amants!
De ser el centre del món.
L'ocell,
diu ser més vell que jo
i que tot ho sap millor.
Encara no estem eixuts,
protesta el Dodó.
Proposa fer una cursa
sense cap direcció.
Es dóna la sortida,
“a la una, dues i tres.”
Tothom comença a còrrer,
tot i no entendre res.
Pedants!
Sempre voleu ser grans.
Abans!
És millor escoltar.
L'ocell
diu ser més vell que jo
i que tot ho sap millor.
S'acaba la bojeria,
no sabem qui és el primer.
Reparteixo tots els premis,
regalo els meus caramels.
Solemnement s'acosta
per donar-me el regal,
el pensador Dodó
lliura el meu propi didal.
Senyors!
La gata no us fará això.
Mai més!
Tornaré a fer l'error.
Torneu!
Senyor Ratolí, expliqui'm la història,
torni aquí.
UNA CURSA BOJA I UNA LLARGA HISTÒRIA
Estem tots junts reunits,
petits i grans ben xops.
Declama el Ratolí,
millor que callem tots.
Comença el seu discurs,
entre cada interrupció,
explica la llarga història
de'n Guillem Conqueridor.
Pedants!
Sempre voleu ser grans
Amants!
De ser el centre del món.
L'ocell,
diu ser més vell que jo
i que tot ho sap millor.
Encara no estem eixuts,
protesta el Dodó.
Proposa fer una cursa
sense cap direcció.
Es dóna la sortida,
“a la una, dues i tres.”
Tothom comença a còrrer,
tot i no entendre res.
Pedants!
Sempre voleu ser grans.
Abans!
És millor escoltar.
L'ocell
diu ser més vell que jo
i que tot ho sap millor.
S'acaba la bojeria,
no sabem qui és el primer.
Reparteixo tots els premis,
regalo els meus caramels.
Solemnement s'acosta
per donar-me el regal,
el pensador Dodó
lliura el meu propi didal.
Senyors!
La gata no us fará això.
Mai més!
Tornaré a fer l'error.
Torneu!
Senyor Ratolí, expliqui'm la història,
torni aquí.
|
||||
5. |
||||
6. |
Consells d'una Eruga
03:25
|
|||
|
CONSELLS D'UNA ERUGA
Mirant-nos des de fa estona,
l'eruga amb pipa fumejant,
amb la veu adormida,
seca, em pregunta “Qui ets tu?”.
Potser només sóc ningú,
tot em sembla molt confús.
Potser tothom deu pensar
que algú coneix sempre a algú.
Aviat tu seràs papallona.
Saps que et resultarà estrany.
Els canvis son imprevisibles,
mai no estem prou preparats.
Anant a les palpentes en un món fosc.
No hi ha cap mapa que ens guii pel bosc.
Amb la pipa a la boca,
m'observa silenciosament.
Tot llegint el pensament,
insisteix: “Qui ets tu?”
El costum es fa una norma
i la norma es fa normal.
Tot està subjecte al canvi,
un riu mai dos cops és igual.
Anant a les palpentes en un món fosc.
No hi ha cap mapa que ens guii pel bosc.
Créixer o disminuir
amb un bolet especial.
Esquerra o dreta em semblen igual.
|
||||
If you like Perrin, you may also like:
The Spanish artist makes lush and vivid folk music with vulnerable lyrics.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
“Portraits” is a collection of expertly drawn narrative songs with sharply observed lyrics and rustic instrumentation.
go to album
Blue No More
by Gabriella Cohen
Ben Wheeler uses an East German synthesizer and a Soviet flanger to create hauntingly weird yet bright and open electronic soundscapes.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Tale Of My Lost Love
by Female Species
A retrospective tale of two sisters whose love for music was never lost at all.
go to album
Poppy indie rock from Olympia, WA, fully in keeping with that city's tradition of playfulness and quirk.
go to album
